Aquets son uns dels millors poemes que he escrit mai , porto molts anys escribin des de que tenia 12 anys.
Recordo el dia que vaig néixer, Era tan dolç, tan suau, Recordo les cançons, Que ma mare em cantava, Abans de posar-me a dormir, Eran tan maques, Recordo també les persones estimades, Que ja no hi són, Però que perduren el seu record, Dins el meu cor,...
Que bonic són els arbres, les flors, Les papallones , volant de flor amb flor, Que és de bonic esta mirant tot, Això, això és la naturalesa.
Que bonic són els sentiments, Quant ho sents juntament, Amb la persona que estimes, O amb la persona que l´has demostrat amistat, O amb els teus propis germans, Oi!que és bonic sentir, Alguna cosa.
Recordo aquella bella flor, Aquell hivern tan trist, Aquella esperança que va néixer, Era tan bonica , alegre ,colorada, Com una flor en primavera, No com aquell hivern tan fred i trist.
Un dia vaig conèixer un sentiments meravellós, Que també els sents que no tens els peu a terra i et dona felicitat, I aquest sentiment, Se sent molt endins del teu cor, I la teva ànima, I aquest sentiment es: “l´enamorament.
Un dia vaig dir, Que bonic es pensar... En el futur que t´espera, Després d´acabar els estudis, Però més maco és pensar, En el present, Però no es tan maco, Pensar en l´ho passat, En els dies de la teva infància, Encara ja molts records, I moltes coses...
