el mon
Que gran és el món, Quant tan sols, Penses amb la persona estimada, I penses els dies que estàs sense veure´l, Allavors et dones compte que petit és el món
Aquets son uns dels millors poemes que he escrit mai , porto molts anys escribin des de que tenia 12 anys.
El dia que neix, Es com un dia, Que acaba de començar, Es com un dia nou, Que acaba de créixer, Es com un dia sense final, Es com un dia que neix, Les flors, l´aigua, Les persones, Enfi es un dia nou
Un dia caminava per un camí, Aquell camí es va fer tan llarg, Que mai s´acabava, De repent el camí, En va enlluernar els ulls, I va aparèixer una figura humana, Que em dèie : “vina...vina...”, Jo vaig anar, I va succeir la cosa més meravellosa i fantàstica...
RECORDS DE LA MEVA INFANCIA Recordo una persona que un sentiment bent trist, Se me l´ha va endur, Aquest sentiment el sentia bent aprop, Com si tan sols, Aquella persona tan estimada , Se me l´estés emportant poc a poc, Com si tan sols quedesi un instant,...
Un dia al camp, Em vaig trobar rodejada de flors i violes, Com és la vida mateixa, Encara que la remarquin amb coses dures, I difícils de superar, La vida seria plena de flors i violes
Quant mires et venen, A la memòria bons records passats, Només penses en coses maques , meravelloses i boniques, I que en realitat et donen felicitat