poemas

Jo soc el mar, Que vaig volant, Que vaig somiant, Quant estaré a l´altre vora?, Quant els meus somnis s´anirán?, Volant i amb les onades del mar?, Se esparciran i no tornaran mai més..

Aquella mirada em va engatossà, Com titinejaven els teus cabells, Et vas ficar com un tomata de vermell, I em vas mirar, I em vas somriure, I em vas dir que “ m´estimaves”, Que no podies aguantar-ho més, M´estimaves i tenies que dir-m´ho, I vas pensar......

Aquest any vaig trobar, Una llum que s´apagava, De sobte va succeir un miracle, La persona dels meus somnis va aparèixer, Vaig despertar i vaig veure que no era un miracle, Sinó una realitat , que t´estimava, I que tu m´estimav es.

Quin vell record, Aquell dia quant tu em deies, L´amor és com un foc, Que s´apaga i s´encen , I llavors recordes la persona estimada , La flama del nostre amor, Només s´encen i no s´apaga .

Recordo aquelles belles paraules, Paraules quant tu em deies , T´estimo, t´adoro, Que estiguis sempre amb mi, I mai, mai, et separis, Per què t´estimo.

Que bonic és conèixer una persona, Com tu dolça, carinyosa, simpàtica, Xarradora , i ademés que t´estimi dedebó, Com mai , t´estima mai ningú, I com mai t´estimará.

Un dia passejant pel mar, Vaig veure les onades, Que pujaven i baixaven, I els banyistes que és banyaven, I no tenien por, Al nostre amor sempre anirà cap amunt, I no cap avall.

Un somriure , Una mirada, Dos ulls que es miren, No es poden oblidar, Ja que un somriure, Val més que mil paraules.

Uns dies vaig passar amb tu, Quant vaig començar a sortir amb tu, No et coneixia bent bé, I ara que et conexio , Cada dia t´estimo més, Quant sóc fora o no et veig, Recordo tota la teva persona, Tan per fora com per dins, Els meus sentiments cap a tu,...

Aquell divendres, Vaig conèixer una persona, Meravellosa, Xarradora, Carinyosa , I amb qui es pot parlar de tot, I aquesta persona ets tu.