ELS SENTIMENTS
Que bonic són els sentiments, Quant ho sents juntament, Amb la persona que estimes, O amb la persona que l´has demostrat amistat, O amb els teus propis germans, Oi!que és bonic sentir, Alguna cosa.
Aquets son uns dels millors poemes que he escrit mai , porto molts anys escribin des de que tenia 12 anys.
Que bonic són els sentiments, Quant ho sents juntament, Amb la persona que estimes, O amb la persona que l´has demostrat amistat, O amb els teus propis germans, Oi!que és bonic sentir, Alguna cosa.
Recordo aquella bella flor, Aquell hivern tan trist, Aquella esperança que va néixer, Era tan bonica , alegre ,colorada, Com una flor en primavera, No com aquell hivern tan fred i trist.
Un dia vaig conèixer un sentiments meravellós, Que també els sents que no tens els peu a terra i et dona felicitat, I aquest sentiment, Se sent molt endins del teu cor, I la teva ànima, I aquest sentiment es: “l´enamorament.
Un dia vaig dir, Que bonic es pensar... En el futur que t´espera, Després d´acabar els estudis, Però més maco és pensar, En el present, Però no es tan maco, Pensar en l´ho passat, En els dies de la teva infància, Encara ja molts records, I moltes coses...
La primavera va començar, Ple de joia i harmonia, Ple d´ocells i de flors, I amb un clima càlid i bent humit, Com la vida en uns instants, Com quant te cases, I sents aquell sentiment de l´amor, Com quant et donen un petó, Això es sentir la primavera...