ABUELITA TERESA
Un dia vaig sentir una tristesa,
Quant vaig saber que l´àvia
Que més estimava s´havia anat,
Per sempre i no tornaria més,
Fins llavors no vaig saber quant
L´estimava , només ho havia presentit
Però llavors vaig saber lo que era
Estimar a una persona ...
L´estimació no es fugaç , es un
Sentiment que se sent aprop
Del cor de la persona i no marxe
Mai , sempre sempre perdura, quant
Estimes de veritat aquesta persona has d´aprofitar
Tots els moments que temps per demostrar-li
Que l´estimes.
Abans, pensava diferent potser,
Ara sé que s´estimes de veritat
Una persona l´has de demostrar
La vida es molt curta!!
Semble molt llarga però no ho és!!
Això ho sembla!!
Des de que la vaig perdre aquesta
Àvia , al primer moment penses qui
Em consolará jo l´estimava i no hi es!!
Però després de tant plorar la seva
Mort, en vaig donar compte que si
La trovaba a faltar i no li vaig dir però
Al menys li demostrava i ella ho sabia,
Que jo l´estimava , no vaig tindre temps de
Despedir-em i quant la vaig veure allí
Dormida, vaig pensar...
Interiorment la de vegades que l´havia dit o li
Volia dir que l´estimava...
Ella m´ho havia demostrat un munt de vegades!!
Que m´estimava amb bogeria !!
Ara em sap molt greu haver-la fet patir tantes vegades,
Des de aquí adalt abuelita sento haver-te fer-te patir
Tantes vegades , t´estimo!! Sé que en sents!!
Bé per acabar , t´he de dir fins aviat.
Una neta que t´estimava , t´estimará sempre i
Mai t´oblidaré tot lo que has fet per mi.
Glória