Quant mires et venen, A la memòria bons records passats, Només penses en coses maques , meravelloses i boniques, I que en realitat et donen felicitat

Recordo el dia que vaig néixer, Era tan petita , revoltosa i, Sense educació de cap mena, Que em sentia lliure i indefensa, Com si per canviar, Necessités l´amor d´una persona, Com si ella em donés protecció, I m´estimés i em donés carinyo, I jo li donés...

Que bonic es l´estimació, Quant les persones que estimes, Et donen carinyo i felicitat

Aquella nit vaig somiar, Quant em vaig despertar, Vaig sentir algú que em cridava, I em deia: vine,vine! Jo em vaig despertar , I vaig veure que era un somni, No una realitat, i que la meva por, Havia sigut la que m´havia conduït a despertar-me d´aquella...

Recordo aquella bella melodia, Que sonava quant em van batejar, Era una melodia suau, Aquesta estava plena de felicitat, amor i harmonia, Tres coses bent importants a la vida, apart d´unes quantes més iguals d´importants.

Un dia vaig arribar a la platja, I vaig veure el mar i les onades que pujaven i baixaven, I llavors vaig recordar que conèixer una persona, També es com les onades té pujades i baixades

Un dia vaig començar, A mirar el sol com sortia, Era tan bonic i tan brillant Com un dia que comença.

Un dia em vaig aixecar, I vaig mirar el dia que fèie, I quant vaig veure el dia que fèie, Em vaig tornar al llit calent, Em va fer una mandra, Que vaig tornar a dormir, Tan sols per la mandra que sentia, En aquells moments...

Que bonic són els records, Que bonic que és la primavera, Es una de les estacions, Més maques , més dolces, Amb més colorido, Amb més sorolls que sentir, I amb més moments per recordar coses perdudes i oblidades, En algún racó de la ment, I sols queden...

Aquell dia , Vaig conèixer una estació plena de molts sentiments, Alegria, emoció, i també vaig sentir, Com les fulles caien, els ocells es movien, i la gent, Sentia diferentes coses : fred i calor, Aquesta es l´estació de la Tardor.